27 de juny 2009

2on TRIMESTRE: 70 ANYS EXILI DEL 39

DISSABTE 27 DE JUNY DE 2009


                



ELS NENS D'ARGELERS

Rosó Esteva (nena del camp d’Argelers, 9 anys)
“El que més recordo d’aquells primers dies al camp
d’Argelers és la gana que passàvem. Érem molta gent i
el menjar que ens donaven era escàs i dolent. Molt
dolent”

Emília Pla (nena del camp d’Argelers , 6 anys)
“Però el pitjor era el menjar. Era per arrancar a córrer.
Ens donaven un puré de faves que no me’n podia
empassar ni una cullerada.”

Dolors Just (nena del camp d’Argelers, 8 anys)

“Jo jugava amb la nina i li posava drapets de coses
que anava trobant, com si fossin vestidets. I corria per
la sorra, amb aquell aire de la mar a la cara. No era
conscient de tota aquella tristesa”

Article revista Sàpiens mes d’abril de 2009
Autora : Assumpta Montellà


EXILI: LA MIRADA INFANTIL

La vivència del gran èxode republicà del 1939 que
molts nens i nenes van haver de patir difereix en molts
punts de la vivència dels adults. Intentarem copsar com
fou vist i interpretat aquest esdeveniment, grandiós i
dramàtic, per part de la mainada que en va fer part. I
com van viure aquests nens i nenes, al llarg de la seva
infantesa, el mateix fenomen d'un exili que finalment
durà prop de quaranta anys. Es tracta d'un acostament
al món infantil de l'exili que només es pot fer a partir de
la reunió de testimonis directes, com el de Mario Rosas
(aleshores un adolescent) que ha explicat que va viure
aquella situació extrema “com una aventura”, ja que no
s'adonava “de la tragèdia que representava”.
Tanmateix, el xoc entre el fantasiós món infantil i la
descarnada realitat fou brutal.

Enric Pujol
Doctor en història (UAB)

FOTOS DE LA JORNADA